El Parlament de la UE ha proposada un text legislatiu (maig 2023) que exigirà que s’especifiqui quins continguts són creats per IA i que prohibeix l’ús de sistemes d’identificació biomètrica en espais públics per a evitar un “gran germà” estatal en el futur. L’AI Act (Llei d’Intel·ligència artificial) pot entrar en vigor en els Vint-i-set com a més tard en 2025.

L’automatització  fa un pas més en el periodisme. Reuters ha creat Lynx Insights, una eina basada en intel·ligència artificial que analitza informes, suggereix notícies, avisa d’anomalies o patrons en la informació (per exemple, en el preu de les accions) i, fins i tot, és capar d’escriure algunes frases. La programàtica, la intel·ligència artificial i l’automatització ja són una realitat en les redaccions.

Temps enrere, un estudi de Tow Center afirmava que “en el futur, el periodisme humà i l’automatitzat s’integraran estretament i formaran un ‘matrimoni home-màquina”.

Precisament, el que l’agència de notícies pretén aconseguir és una unió entre les habilitats de les màquines per a desxifrar dades, i el judici i el criteri humans, creant així una combinació perfecta.
Però, però, però… 

En un informe publicat en 2014 per la companyia CareerCast se situava al periodisme com el segon pitjor ocupació al que es pot aspirar perquè, entre altres motius, les perspectives d’ocupació per als periodistes es reduirien un 13% en tot just vuit anys.

Avui ja tenim històries publicades que no han comptat amb cap intervenció humana. El periodista-robot té alguns avantatges innegables (mireu la fake new). Mai oblida els fets, investiga ràpidament i mai demana un dia lliure.

Aconsegueix escriure una història en pocs segons i si el programa ha estat escrit correctament, el robot no serà ni tan sols partidari de res o de ningú, serà totalment objectiu.